El gran Luchino Visconti va saber retratar en detall l'ansia, la por, els anhels, la misèria, la pobresa i sobretot, va mostrar com és difícil d'afrontar situacions molt poc agradables en les que es juga inclús la sopravivència. De la millor època del cine neorrealista italià, Rocco y sus hermanos (1960), com va ser coneguda a Espanya, és un mirall en el que es veu la cara gens amable de l'emigració, una experiència que hem viscut també a casa nostra.
El xoc cultural, la massificació i les desigualtats econòmiques van fer què, si bé hi havia feina, quasi ningú se'n tregués de sobre l'estigmatització social i que aquesta perdurés fins ben entrats els anys 80, la dècada prodigiosa del boom econòmic italià.
Alain Delon dona vida a Rocco, un jove pertanyent a una nombrosa familia del sud que es trasllada a viure a Milà. L'adaptació no serà gens fàcil, tant, que es veurà obligat a triar entre la dona que estima o mantenir unida la familia. Tot seguit us deixo un filmat de la pel·lícula. Disculpeu els primers 11 segons "aliens" al film però és lúnic trosset que he trobat amb els subtítols en castellà. Per cert, els que estigueu avançats amb l'idioma, no us perdeu l'accent meridional de Rocco en contraposició a l'estandard milanès de Nadia (Annie Girardot).
Per acabar, un parell de perles de vocabolari sobre la inmigració italiana. Els nous arribats del sud eren anomenats Terroni i si se'n diu en dialecte lombard Terrun. Aneu amb compte quan ho dieu perquè és molt despectiu. Als milanesos de socarrel se'ls anomenava Pollentoni, degut a un plat típic milanès; la Polenta.
;)
El xoc cultural, la massificació i les desigualtats econòmiques van fer què, si bé hi havia feina, quasi ningú se'n tregués de sobre l'estigmatització social i que aquesta perdurés fins ben entrats els anys 80, la dècada prodigiosa del boom econòmic italià.
Alain Delon dona vida a Rocco, un jove pertanyent a una nombrosa familia del sud que es trasllada a viure a Milà. L'adaptació no serà gens fàcil, tant, que es veurà obligat a triar entre la dona que estima o mantenir unida la familia. Tot seguit us deixo un filmat de la pel·lícula. Disculpeu els primers 11 segons "aliens" al film però és lúnic trosset que he trobat amb els subtítols en castellà. Per cert, els que estigueu avançats amb l'idioma, no us perdeu l'accent meridional de Rocco en contraposició a l'estandard milanès de Nadia (Annie Girardot).
Per acabar, un parell de perles de vocabolari sobre la inmigració italiana. Els nous arribats del sud eren anomenats Terroni i si se'n diu en dialecte lombard Terrun. Aneu amb compte quan ho dieu perquè és molt despectiu. Als milanesos de socarrel se'ls anomenava Pollentoni, degut a un plat típic milanès; la Polenta.
;)
